Història local

El terme del Brull, de 41,08 Km2, pertany a la comarca d'Osona i fa d'enllaç entre la Plana de Vic i el Montseny. Es troba al SE de la comarca i l'integren tres unitats històriques, centrades per les demarcacions religioses o parròquies de Sant Martí del Brull , de Sant Jaume de Viladrover i de Sant Cristòfol de la Castanya.

Raval Sant Jaume

Viladrover forma com un apèndix a l'extrem del terme i té un terreny planer, característic del fons de la Plana , que es troba situat entre els 600 i 700 m . d'altitud sobre el nivell del mar. El formen antigues i modernes masies i algun petit sector residencial, perquè la seva demarcació arriba a tocar el nucli de Sant Miquel de Balenyà, creat modernament entorn de l'antiga estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol. És per tant el sector més ben comunicat del terme delimitat per la carretera de Tona a Viladrau o BV-5303 en el seu extrem N, la carretera local que travessa la urbanització del Montanyà en el seu extrem E i la via fèrria esmentada per l'oest.

Sant Martí del Brull

El Brull , pròpiament dit o l'antiga parròquia de Sant Martí, és la que fa l'enllaç entre la Plana i el Montseny i és travessada de N a SE per la carretera de Seva a Santa Maria de Palautordera o BV-5301. Les seves altituds oscil·len entre els 700 m . al seu límit N amb Seva i 1.388 al Turó d'en Bassa, estribació del Matagalls, sobre la casa de Santandreu i el Collformic. Centra aquest sector i tot el terme la casa de l'Ajuntament, l'església romànica de Sant Martí, les ruïnes del castell del Brull i pista d'esports. El conjunt, travessat per l'esmentada carretera, no arriba a formar un nucli de població, però és el centre vital del municipi amb hostals, cases residencials espargides pel seu entorn i un viu Centre d'Informació Turística sobre el Montseny.

Sant Cristòfol de laCastanya

Finalment el tercer grup, La Castanya o antiga parròquia de Sant Cristòfol de la Castanya , és un terme plenament montsenyenc que forma l'extrem SE del municipi i es comunica amb la BV-5301 per una pista ben cuidada que surt del Collformic, a 1.145 m . d'altitud. La demarcació de la Castanya , escassament poblada (quatre o cinc famílies) s'endinsa vers la comarca del Vallès Oriental car l'envolten en gran part els termes dels municipis de Tagamanent i de Montseny. La Castanya forma una gran vall en la que s'origina la riera del seu nom, la qual, en entrar al terme de municipi del Montseny, té l'altitud mínima de la vall, 500 m ., que contrasta amb l'altitud del seu extrem N que és el cim de Matagalls, de 1.697 m . i el seu extrem S al Puig Drau de 1.344 m . d'altitud.

Tota la demarcació de la Castanya i la major part de la del Brull pertanyen a la zona protegida del Parc Natural del Montseny.

La diversitat d'altures i fins de constitució geològica del terme, que va del terciari del fons de la Plana , al triàsic del sector del Brull i al paleozoic del Matagalls, revelen que el terme del Brull és un excel·lent camp d'estudi pels geòlegs, pels botànics i pels estudiosos de la fauna. Ressalta sobretot la varietat del bosc que va de les pinedes, rouredes i alzinars de les parts més baixes a les fagedes, arbres de ribera , ginebres i matollars de les parts més alteroses del Matagalls. És terra de fonts i petits corrents d'aigua, que s'aboquen des del Collformic a la riera del Congost o inici del Besós i de la seva part sud a la Tordera a través de la riera de la Castanya.

Pista de Golf

Antigament era un terme essencialment agrícola i ramader, avui dia té encara aquesta característica a la part de Viladrover i un petit sector del Brull, però la dinàmica moderna es decanta més a esdevenir lloc residencial i d'atracció turística i per això compta amb cases de turisme rural, llocs de repòs o d'esports entorn del Camp de Golf, que s'estén per l'antiga gran finca de l'Estanyol, una antiga casa pairal i senyorial del Brull.

Altres grans masies com Casademunt, algun temps Sanatori anti-tuberculós i més tard casa d'Espiritualitat, la Castanyera , residència estival del Cottolengo del pare Alegre de Barcelona revelen que la funció primària agrícola i ramadera s'ha anat substituint per noves funcions socials, benèfiques o d'atracció turística com la residència rural de la Morera i Serradases.

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 08/06/2016 13:32